CAMÍ D'AMOR

Mai sabem on ni quan ens sorprendrà
l’amor. A Màrius i a Talia els nasqué quasi
al mateix temps que els creixien les dents
i vestien de colors la vida. Però aquest
sentiment està ferit per sagetes d’or, de
plata i de ferro. Els nostres protagonistes
les tastaran totes: saboroses com la mel,
arestades com el cantell de les roques
muntanyenques, i d’altres amb el regust
de ferro rovellat a la boca.

Així comença el primer capítol de la novel·la:

"La primera vegada que la va veure ja li va fer goig. O una cosa semblant, perquè als quatre anys els sentiments són bastant primaris i no solen anar més enllà de la satisfacció de les necessitats més quotidianes: tinc fam, vull eixa joguina, tinc son, necessite la seguretat i les carones de ma mare, fa calor, el pastís és meu... i difícilment furguen molt més en la base de la personalitat. Tanmateix, sí que hi fan saó; una saó que de vegades és per a sempre. Per a tota una eternitat; i potser encara més enllà".

Bé, aprofite també per agrair l'amic Toni Teruel les amables paraules que m'ha dedicat al seu blog de recursos didàctics de català.

Altres notícies relacionades:

http://www.mercecliment.blogspot.com/

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/124035