- El dia 1 de maig, des de les 11h i el dia 2 de maig per la vesprada, Francesc Mompó estarà a la fira del llibre de València (Jardins de Vivers) signant llibres a Els llibres de Cento (casetes 13 i 14)
- El dia 10 de maig, diumenge pel matí, Francesc Mompó estarà signant llibres a la XXI trobada d'escoles en valencià a Marines (El Camp de Túria) convidat per l'organització.
- El dia 17 de maig, diumenge pel matí, Francesc Mompó estarà signant llibres a la XXI trobada d'escoles en valencià a Benimamet (L'Horta) convidat per l'organització.
- El dia 23 de maig, dissabte, a les 18'30h, Francesc Mompó presentarà el llibre Camí d'amor al teatre Cervantes (antic dipòsit) de l'Olleria (la vall d'Albaida).
- El dia 30 de maig Francesc Mompó estarà signant llibres a la XXI trobada d'escoles en valencià a Cocentaina (el Comtat i l'Alcoià) convidat per l'organització.
19/4/09
PRÒXIMS ACTES I PRESENTACIONS
18/4/09
BIOGRAFIA
A banda d’aquesta ocupació professional com a docent, ha sabut trobar temps per a participar en revistes i actes cívicoculturals. Així, Francesc Mompó té diversos treballs tècnics i de creació publicats: articles de crítica literària a la revista Arana; llibres d’homenatges a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà publicats per la Forest d’Arana o poemes publicats en diverses revistes del país com ara Tendur, Marxa popular fallera o On brama la tonyina. Ha participat en diversos actes cívicocultrals arreu del país: en les tertúlies poètiques de la Forest d’Arana; en actes organitzats pel col·lectiu l’Olla; en homenatges a Fuster, Estellés, Brossa o Joan Valls i en actes organitzats per la Real Societat Econòmica d’Amics del País. És el creador i l'organitzador, junt amb Ramon Guillem, de la moguda literària: L'anguila literària. És col·laborador del periòdic digital L'informatiu amb la columna setmanal: La iseta; del Levante amb la columna mensual: El llibre de la setmana; articulista de d'El Punt/Avui. També ha fet de conferenciant en temes d’animació lectora en diversos instituts de secundària. Ha rebut l'any 2010 el Premi a la Difusió de la Llengua i la Literatura Catalana al País Valencià atorgat per l'Associació d'Escriptors en llengua Catalana al País Valencià. Ha rebut el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida per la novel·la Somiant amb Aleixa (Ed. Bromera). Ha rebut el XIV premi de poesia Josep Maria Ribelles de Puçol pel poemari De la fusta a l'aigua (Ed. Onada). És vocal de la Junta Directiva del País Valencià de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
I com no, ha conreat la literatura de creació, que ocupa una part essencial de la seua personalitat sense la qual és impossible definir aquest valencià de l’Olleria. Conseqüència d’aquesta exigència de la la literatura pròpia és la publicació del poemari Viàtic marí, amb què guanyà el premi la Forest d’Arana (1994), 55 maneres de mirar València (Ed. Germania) o la trilogia d’èxit que componen les novel·les Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus (Ed. Alfaguara/Voramar). L’Elegit (Finalista Premi Ciutat de Torrent 2003, Ed. Tabarca), Els greixets (Finalista Premi Ciutat de Borriana, Ed. Tabarca), Amable (Premi Ciutat de Torrent 2005, Ed. Tabarca), Uendos i Camí d'amor (Premi Benvingut Oliver de Catarroja 2008 i Premi Samaruc 2010), Els fantasmes del Lacrima Coeli (Ed. Bullent) i el recull de narracions Fronteres de vidre (Ed. Germania), El vol de l'Esparver (Voliana edicions), són altres de les seues obres. Així com diversos poemes i narracions formen part en diverses antologies literàries dels Països Catalans.
ELS ULLS DEL LLAC
ARGUMENT
Carles pensa que ja ha arribat l'hora d'estrenar-se, i cap a aquesta finalitat dirigirà totes les accions. Però la situació es complica quan comença a sentir-se atret per Núria, una antiga aventura amb qui no ho va poder fer; la qual encara continua enamorada d'ell. La resta de la colla la formen: el Paella, el graciós del grup i l’encarregat de posar-los a tots en diversos embolics; tenim també el Quim, a qui tot allò que sa mare li havia d'haver donat en neurones quan va nàixer li ho va donar en músculs; hi ha el Felo, qui posa trellat quan les situacions es compliquen; cap al final apareix una nova amiga, Anna, que serà el suport afectiu de Núria davant dels desenganys amorosos amb Carles; i com no, un estrany personatge, Lluís, el Poeta, que embolcallarà la història amb un vel de misteri. Aquest els proposarà d'anar a la platja la nit de Sant Joan perquè la màgia del lloc els serà favorable perquè els seus desitjos es facen realitat. L'aparició de Montse (una misteriosa estudiant de filologia) eixa nit farà que Carles tinga la possibilitat d'estrenar-se. Possibilitat que queda poc clara al final de la novel·la i que deixa oberta la porta per tornar amb Núria, amb qui la relació ha anat desenvolupant-se entre l'amor i el desamor.
INTERÈS FORMATIU I TEMÀTIC
La colla viurà diverses històries de la més absoluta actualitat: discussions amb els veïns on es reuneixen perquè els fan nosa amb el rebombori que munten per les nits; problemes acadèmics; relacions amb pares separats; les sortides nocturnes a pubs i discoteques, etc.
Aquesta primera novel·la forma part d’un pla que l’autor vol desenvolupar de forma narrativa: la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, els mateix autor i la inspiració (muses). Aquest triangle generador de la creació és el que estructurarà la trilogia. Així, ens resultarà molt curiosa la complicitat que es crea entre el protagonista i l'escriptor; relació que ens acompanyarà al llarg de tot el relat. I és que al nostre autor sembla que se li’n fuig la història de les mans i els personatges assoleixen una certa (o total) autonomia.
Un llenguatge fresc i àgil per a una novel·la divertida que tracta a la perfecció el comportament i els problemes dels adolescents.
L'ULL DE ZEUS
ARGUMENT
Recordem que en la Nit de Sant Joan Núria observà com Carles s’enrotllava amb aquella xica a la platja de la Malva-rosa. La traïció de Carles farà que partisquen palletes i no es tornen a veure mai més? Núria el perdonarà quan ell li telefona i li diu que l’estima?
De bell nou, la colla formada per Carles, Núria, el Paella, Felo, Quim, Lluís (el Poeta) i Anna ens convida a entrar en el seu món particular, on ens faran gaudir de noves vivències que no ens deixaran indiferents: el mal tràngol que passaran al metro quan Paella decideix viatjar sense bitllet; la nit de marxa a les discoteques de Sa platja; la baralla amb un grup de neonazis per defensar un immigrant; l’amor, com no, que perdura entre Núria i Carles; i el que naix i creix entre Anna i el Poeta.
L’escriptor s’acomiadarà de Carles perquè, en aquesta ocasió, la protagonista serà Núria, i seran els seus pensaments i les seues sensacions el fil conductor d’aquest relat.
INTERÈS FORMATIU I TEMÀTIC
La colla continuarà vivint històries de la més absoluta actualitat; relacions entre fills i pares separats, sortides nocturnes a pubs i discoteques, racisme, violència, amor i desamor, accidents de moto, etc.
Es perllonga la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, el mateix autor i la inspiració (muses). L’escriptor però, s’acomiadarà de Carles; i és que, definitivament, li ha fugit la història de les mans i els personatges ja han assolit la independència suficient per anar fent tot sols.
Un llenguatge fresc i àgil per a una novel·la divertida que tracta a la perfecció el comportament i els problemes dels adolescents.
TERRA DE DÉUS
Terra de déus, tot i que tinga una lectura autònoma, és la tercera i última part de la trilogia (Els ulls del llac, L’ull de Zeus) que narra les aventures d’una colla d’adolescents. Les pinzellades de màgia i de misteri esdevenen, en aquesta novel·la, tota una aquarel·la. Lluís, el Poeta, es durà tota la colla d’amics al Parnàs -el món del déus, on viuran aventures molt divertides amb éssers un tant estranys.
ARGUMENT
Altre cop, la colla d'amics formada per Carles, Núria, el Paella, Felo, Quim, Anna i Lluís (el Poeta) ens sorprendrà amb la seua manera particular de llegir la vida.
Lluís, el Poeta, desvetllarà el misteri que sempre li ha estat company i convidarà tota la colla a gaudir dels secrets i de la màgia del món dels déus: el Parnàs. En aquest lloc tan estrany trobarem personatges i situacions un tant particulars: entendrem l’origen de la marca tan coneguda NIKE, viurem com la colla resol l’enigma de l’Esfinx, serem coneixedors de la formació de la font d’Hipocrene, ens divertirem observant com Pan persegueix les muses pels boscos, ens emplenarem d’imatges sensuals amb l’aparició de les nàiades (nimfes d’aigua dolça) i com no, animarem el nostre Quim durant la seua participació en els Jocs Pítics.
De la mà d’Anna, Lluís viurà un amor tan intens com impossible: el Poeta podrà gaudir de la immortalitat mentre romanga en la terra dels déus, però si torna amb Anna a València la perdrà. Com solucionarà aquest dilema?
INTERÈS FORMATIU I TEMÀTIC
A pol·lo, Pan, l'Esfinx, les muses, nàiades i nereides, els jocs pítics... Un bell esbart de conceptes de la mitologia grega es veuran involucrats en els interessos dels nostres amics per bastir una història que ens resultarà fresca i educativa a la vegada. Deixant-nos acaronar per la lectura d’aquesta novel·la tastarem una bona porció de cultura clàssica
Un gran dilema se’ns plantejarà al llarg del relat: seríem capaços de perdre la divina immortalitat (el bé més anhelat per l’home) per una amor tan gran com efímer?
Amb la tercera i última part de la trilogia, l’escriptor acabarà de bastir la relació que existeix en el procés de creació entre els personatges/història, els mateix autor i la inspiració (muses).
L'ELEGIT
ELS GREIXETS
EDITORIAL TABARCA
La novel·la de Francesc Mompó Els greixets conta la descoberta per part de Tonet i els seus amics d’un secret mig ocult i mig silenciat però compartit per la gent del seu poble: l’existència dels greixets. Els greixets són uns éssers esborronadors i assedegats de greix que campen per la comarca des de fa molts anys, que es manifesten generació rere generació amb la mort esporàdica d’algun nen. Quan l’existència d’aquest ésser ja quasi s’ha aconseguit esborrar dins de la llegenda, el cos estripat d’un xiquet a qui hom ha xuclat el greix apareix abandonat enmig dels camps. I en tornar el crim torna el misteri de l’assassí, mai descobert i precisament per això temut pels pares que veuen perillar la vida dels fills. La tragèdia colpejarà una altra vegada després de molts anys la vila de Tonet, un familiar del qual havia sigut l’última víctima dels greixets. La descoberta de la foto d’aquell familiar i la nova acció dels greixets impel·liran Tonet a embolicar els seus amics en la recerca d’aquests éssers. Les investigacions de la colla d’adolescents menaran fins el vell casalot d’una misteriosa família del poble, els Santonja, on feia molts anys el fundador de la nissaga, Estanislau Marau, havia escrit els seus dietaris. A través d’ells i les investigacions de la colla de Tonet descobrirem el secret de la maledicció dels greixets.
Aquesta novel·la es compon de dotze capítols els títols temàtics dels quals ens suggereixen la idea del que s’esdevindrà si continuem llegint. Així l’autor aconsegueix enganxar-nos encara més a la lectura i ens obliga a encetar un nou capítol quan tot just n’hem acabat l’anterior.

AMABLE

UENDOS

L’ARGUMENT
CAMÍ D'AMOR
VIÀTIC MARÍ

SI LA DRECERA FOS SIRGA DE VIA
Si pels signes novells membrança de perduts
símfons alats haja o del pèlag silent
l'albor copada em bega en cenacles astuts
lla on el cor s'arrecera i tasta el bo i el dolent,
dret llançaria el nauta al bri fosforescent
guardià del portell de vells castells retuts
qui guarnit de motor sense velam al vent
solcaria l'asfalt amb la sal pels vinguts.
TANKA DE LES FLORS CÍCLIQUES DE L'ALBA
Des de l'omega
de l'alba se t'escolen,
turgents, les flors
per la platja de l'ull
fins ' la pell del desig.
CARTA-PRÒLEG DE PERE BESSÓ (1992)
"Estimat Francesc, de llinatge ollerià dels Mompou, muntanyencs o ribaires:
Et recorde en aquella petita aula, jo analitzant poemes de Foix, Manent i Salvat-Papasseit; tu, arrecerant-te en els versos del comte Lautréamont i comptant, mot a mot, les onze mil verges de Guillaume Apollinaire, tot recitant de cor, i de memòria, línies senceres dels seus versos, mentre un escorrim quincallaire es regalimava per les cuixes d0aquelles puncel·les saboroses que volien ben aviat ser mestresses en gai saber. Eren llargues matinades de dissabte, quan m'acompanyaves per la Plaça d'Espanya. Parlàvem d'una blonda luxúria per les platges de Peníscola, Oropesa o Benicàssim, i jo, encara, descobria l'amor, a degotall, en la primera dona. Dos, tal volta tres anys, i plou ara, no sobre mullat, sinó sobre l'acer més traïdor que obri les carns dels amants vençuts. Silencie un estiu meu, i d'altres, per pudor i per vergonya, amb la complicitat de qui ha begut de la mateixa fel i, ara, consumat el deliri, s'entronca de bell nou amb la saviesa de la nafra cauteritzada pel foc més nítid. Jo volia, què et penses, parlar d'un viatge pagà, sacríleg i, alhora, si m'ho permets, religiós, d'una provisió de béns i de viandes per a la llarga passió que ens pertoca; d'una mar que és mare i perill, dona i meretriu; delicats versos de Foix, amanits amb unatades d'Espriu (la sal, la sal dels captaires...), que es perdia/retrobava als díptics de la Ignominiosa. Desitjava dir-te com he gaudit del soroll de les ones de mitjanit als teus poemes, de la delerosa carícia de les tavalloletes de Pound en les teues tanques, de l'orfebreria maliciosa dels teus doblesentits. Al capdavall, però, no he pogut estar-me de sofrir amb tu, germà, l'esgarrany, l'esgarrifança i el dol, aquesta vegada no de primaveres, sinó encara dels qui, com d'alada torre del castell retut, es llancen mar endins, sense nord, guia, estel, motor ni velam al pèlag de l'ull que ens convida.
Vale
Pere Bessó