"Camí d'amor" és un llibre de l'autor valencià Francesc Mompó.
El seu contingut reflecteix amor i lluita; desesperació i felicitat; emoció i tristesa; superació, valentia... El compararia amb un eix cronològic de l'amor entre Màrius i Talia. Ens conta la lluita que travessen els dos per estar..."Sempre junts". Hi haurà entrebancs que es superaran; d'altres que en dificultaran la relació. Hi apareix, fins i tot, la mort...Serà l'amor més fort que la dama negra?
Crítica:
Aquesta lectura és tan recomanable perquè transmet centenars d'emocions, de sentiments profunds; que es claven dintre teu i no t'amollen. Almenys, a mi, m'ha passat. Sentia que cada cop que la història avançava volia saber-ne més, necessitava continuar llegint, descobrir el que m'amagaven aquelles pàgines, aquell...Amor existent entre els dos.
D'una banda, voldria puntualitzar la riquesa lèxica del llibre; és una molt bona opció per enriquir-nos del nostre lèxic. Dins ell he descobert paraules que, per a mi, eren inexistents. A més, la combinació d'aquestes es va teixint amb molta delicadesa; m'han paregut melodies subtils, sublims...Aquestes combinacions m'enganxaven, encara més, als personatges, a la història. Les considerava petits regals que ens proporciona la literatura.
Penso també que l'autor ha sabut donar-li una vida, una essència que, feia molt de temps, no la sentia. Li ha donat una perspectiva, una dimensió en la qual el lector/-a es pot sentir totalment identificat; la barreja de sentiments, l'acció i els esdeveniments que apareixen al llibre són veritablement additius.
El conjunt de personatges dóna peu a molt de joc. Encara que no hi hagi un excés de personatges penso que, els que hi apareixen, dinamitzen molt bé la història; tots i cada un d'ells aporta més emoció al joc.
Per acabar, voldria remarcar que, des de la meva percepció, aquest llibre conté l'ànima de l'amor. M'ha fet pensar en una situació que, fa poc, esdevingué a la meva classe de català; donàvem l'opinió sobre si l'estima entre dues persones pot ser perfecte i, casualment, dins aquesta història hi ha una frase, pronunciada per Talia; que reflecteix aquest tema. Deia així: ..."Seria massa bonic". Finalment, llegint-lo, he trobat la meva resposta definitiva i, això, m'omple de satisfacció. (L'amor d'aquest llibre, per a mi, acaba sent...Perfecte).
Llegint-lo descobriràs sensacions, experiències noves que t'ajudaran a entendre millor el significat de la paraula AMOR.
En conclusió, és una lectura molt recomanable; diria que gairebé és imprescindible. No la deixeu passar, no us quedeu indiferents davant d'ella i agafeu-la; sentiu plenament l'essència.
Entrau al meravellós món d'aquesta magnífica, excel·lent i profunda obra. Amb dues paraules: deliciós llibre.
Veureu que, l'amor, pot amb tot; fins i tot, amb la mort...
Catalina Mas Rigo.
El seu contingut reflecteix amor i lluita; desesperació i felicitat; emoció i tristesa; superació, valentia... El compararia amb un eix cronològic de l'amor entre Màrius i Talia. Ens conta la lluita que travessen els dos per estar..."Sempre junts". Hi haurà entrebancs que es superaran; d'altres que en dificultaran la relació. Hi apareix, fins i tot, la mort...Serà l'amor més fort que la dama negra?
Crítica:
Aquesta lectura és tan recomanable perquè transmet centenars d'emocions, de sentiments profunds; que es claven dintre teu i no t'amollen. Almenys, a mi, m'ha passat. Sentia que cada cop que la història avançava volia saber-ne més, necessitava continuar llegint, descobrir el que m'amagaven aquelles pàgines, aquell...Amor existent entre els dos.
D'una banda, voldria puntualitzar la riquesa lèxica del llibre; és una molt bona opció per enriquir-nos del nostre lèxic. Dins ell he descobert paraules que, per a mi, eren inexistents. A més, la combinació d'aquestes es va teixint amb molta delicadesa; m'han paregut melodies subtils, sublims...Aquestes combinacions m'enganxaven, encara més, als personatges, a la història. Les considerava petits regals que ens proporciona la literatura.
Penso també que l'autor ha sabut donar-li una vida, una essència que, feia molt de temps, no la sentia. Li ha donat una perspectiva, una dimensió en la qual el lector/-a es pot sentir totalment identificat; la barreja de sentiments, l'acció i els esdeveniments que apareixen al llibre són veritablement additius.
El conjunt de personatges dóna peu a molt de joc. Encara que no hi hagi un excés de personatges penso que, els que hi apareixen, dinamitzen molt bé la història; tots i cada un d'ells aporta més emoció al joc.
Per acabar, voldria remarcar que, des de la meva percepció, aquest llibre conté l'ànima de l'amor. M'ha fet pensar en una situació que, fa poc, esdevingué a la meva classe de català; donàvem l'opinió sobre si l'estima entre dues persones pot ser perfecte i, casualment, dins aquesta història hi ha una frase, pronunciada per Talia; que reflecteix aquest tema. Deia així: ..."Seria massa bonic". Finalment, llegint-lo, he trobat la meva resposta definitiva i, això, m'omple de satisfacció. (L'amor d'aquest llibre, per a mi, acaba sent...Perfecte).
Llegint-lo descobriràs sensacions, experiències noves que t'ajudaran a entendre millor el significat de la paraula AMOR.
En conclusió, és una lectura molt recomanable; diria que gairebé és imprescindible. No la deixeu passar, no us quedeu indiferents davant d'ella i agafeu-la; sentiu plenament l'essència.
Entrau al meravellós món d'aquesta magnífica, excel·lent i profunda obra. Amb dues paraules: deliciós llibre.
Veureu que, l'amor, pot amb tot; fins i tot, amb la mort...
Catalina Mas Rigo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario