
Acabadeta de fornar; tant és així que encara no he anat a l'editorial Bullent a per ella. Aniré dilluns.
Ací us deixe la sinopsi.
Al Lacrima Coeli estan ocorrent coses molt estranyes. Des de fa vora tres segles que els fantasmes hi fan i desfan com els ve de gust. Un pare Celestí contínuament acompanyat del fantasma del dit que li amputaren. Una Ofèlia que prefereix la companyia de la poesia a la del descans etern. Uns professors que es mouen en una realitat molt irreal. Uns alumnes que jugant jugant es veuen involucrats en el robatori d’una relíquia. I tot això amanit per una gran dosi d’humor surrealista. Un centre d’estudis on pot passar de tot excepte avorrir-se


Aquest matí he fet un parell d'encontres literaris amb alumnes de 3r i de 4t d'ESO de l'IES Districte Marítim de València. Els estudiants han disseccionat la novel·la Camí d'amor i m'han sotmés a un tercer grau sobre totes aquelles coses que els havia quedat al pap després de la lectura. Ha estat un matí molt profitós per a mi, cosa que els agraesc i que faig extensiva a la directora Rosa Vercher, a la cap del departament Loreto, i a la professora de valencià Pilar Puchades.






i, com no, fent-nos una foto tots junts.

