Aquest és un dels meus poemes que vaig recitar.
A Mercè del temps
Del verd espere sempre el gest
i la rosa eterna;
del blau invoque, sempre creient,
que em deixate la boira.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
De l’absència somnie, infant encara,
que el record siga ple;
de la llunyania em trasllade, alè màgic,
a l’ombra dels teus peus.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
De la teva pell implore, verge sentit,
la tebiesa del tacte;
de les teves paraules necessite, poruc i captaire,
la comunió de la crisàlide.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
Del verd espere sempre el gest
i la rosa eterna;
del blau invoque, sempre creient,
que em deixate la boira.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
De l’absència somnie, infant encara,
que el record siga ple;
de la llunyania em trasllade, alè màgic,
a l’ombra dels teus peus.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
De la teva pell implore, verge sentit,
la tebiesa del tacte;
de les teves paraules necessite, poruc i captaire,
la comunió de la crisàlide.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.bmp)
.JPG)
.bmp)
.JPG)
+022.jpg)
.jpg)
1 comentaris:
Hauríem de construir entre tots i en totes les ciutats i pobles una xarxa de clubs de lectors on els escriptors poguerem presentar els nostres llibres i llegir als possibles lectors ( o que ells ens les llegiren a nosaltres) les nostre creacions literàries.
Publicar un comentario en la entrada