Aquest és un dels meus poemes que vaig recitar.
A mercè del temps
Del verd espere sempre el gest
i la rosa eterna;
del blau invoque, sempre creient,
que em deixate la boira.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
De l’absència somnie, infant encara,
que el record siga ple;
de la llunyania em trasllade, alè màgic,
a l’ombra dels teus peus.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
De la teva pell implore, verge sentit,
la tebiesa del tacte;
de les teves paraules necessite, poruc i captaire,
la comunió de la crisàlide.
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
De l’aigua sedege el cicle, impossible estació,
que fa créixer l’herba;
de Chronos vull el furt a la roda
i nadar en el verd i en el blau.
Em dol el temps que no ha sigut temps
i em dol si hi ha temps sense tu.
12 comentarios:
Hauríem de construir entre tots i en totes les ciutats i pobles una xarxa de clubs de lectors on els escriptors poguerem presentar els nostres llibres i llegir als possibles lectors ( o que ells ens les llegiren a nosaltres) les nostre creacions literàries.
Ànim Francesc, ets un crac.
Endavant, salut i sort
Em dol quan s’enfosqueix el dia
i em dol quan el dia llostreja.
Que compreni mal, levat aqueles dos verses polits . Que crèsi de comprendre aital ...
Que se podrian tradusir d'un biais occitan coma:
Me dòl quand s'aprigondis lo jorn
E me dòl quand lo jorn nasèja.
Benlèu tròp facil de tradusir aital.E de trair
Aquò que fa pensar, los vòtres vèrses a un biais trobadorenc....
Solide que m'engane.
De còr e d'òc.
Molt bones festes, Francesc i bona entrada d'any!
Una abraçada.
excel.lent blloc...molta qualitat...i els comentaris dels companys són molt adients...
et convido al meu..salut..
http://relatscurtsotroe.blogspot.com/
Segueix bustant i trobant els poemes i relats que contes, gaudeixes tu al posar-los al teu bloc i molts seguidors de poder-ho disfrutar també.
Et dessitjo un bon any 2010 per tu i els teus, ple de salut, amor i felicitat.
Salut
www.miradesalvent.blogspot.com
Eres meravellós i escoltar-te llegir poesia és tot un plaer. Una abraçada de la "pastoreta" major.
Francesc, M'ha arribat un mail de Sabastià Bennassar, un escriptor mallorquí, que demana signatures per signar un manifest pel tancament de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Llegiu el manifest i envieu el vostre nom com a suport a la seua adreça ballaruga@hotmail.com, si hi esteu d'acord. Passeu-lo a quants coneguts tingeu.
Gregori
El manifest el tens a
http://andreacriminalrobles.blogspot.com/2010/02/tancament-de-linstitut-destudis.html
Hola! Quin honor veure que s'ha fet seguidor meu!
paco, no falta una part del poema al final?:
De l’aigua sedege el cicle, imposible estació,
Que fa creixer l`herba;
De crhonos vull el furt a la roda
I nadar en el verd i en el Blau
Em dol el temps que no ha sigut temps
I em dol si hi ha temps sense tu
Francesc,
Me apetecía leer una de tus poesías y –así lo he hecho-. es la única, pero ha valido la pena leerla.
Romántica, añorando el amor, la tardanza de la noche y la de la claridad del día. El cambio de los colores y hasta el suspiro de un segundo, cuando la soledad nubla las entrañas.
Magnífico, amigo,
Ann@ Genovés
Publicar un comentario