Acabadeta de fornar; tant és així que encara no he anat a l'editorial Bullent a per ella. Aniré dilluns.
Ací us deixe la sinopsi.
Al Lacrima Coeli estan ocorrent coses molt estranyes. Des de fa vora tres segles que els fantasmes hi fan i desfan com els ve de gust. Un pare Celestí contínuament acompanyat del fantasma del dit que li amputaren. Una Ofèlia que prefereix la companyia de la poesia a la del descans etern. Uns professors que es mouen en una realitat molt irreal. Uns alumnes que jugant jugant es veuen involucrats en el robatori d’una relíquia. I tot això amanit per una gran dosi d’humor surrealista. Un centre d’estudis on pot passar de tot excepte avorrir-se