Fronteres de vidre és un recull de vint contes que tenen en comú l’element fantàstic i la sorpresa. L’autor ens demostra la seua capacitat per estiregassar la lògica fins al punt d’enllaçar-la amb l’element irracional, l’absurd o el màgic. L’espill –real o simbòlic– actua en totes les històries com a frontera entre la realitat i la irrealitat, entre la lògica i l’absurd. Així, hi trobarem éssers que habiten a l’altra banda de l’espill, ombres capaces de rebel·lar-se davant d’un món que consideren injust, éssers mitològics vinguts a una nova realitat –o millor, a una nova irrealitat–, coses que no són el que pareixien en un principi...
Crítica de Manel Alonso ací.
Per contactar amb l'editorial:
telèfon: 607 719 394 (Paula Martínez)
e-mail: paula@germania.es
5 comentarios:
Bon Nadal!!!
Hola, soc de dominiques, em va agradar molt la xarrada que vas donar fa unes setmanes sobre el llibre fronteres de vidre. Aquest llibre és un dels que mes m´agraden sincerament, no te res que ver amb els llibres que sól llegir, la raó de que m´agrade esque te fa pensar y reflexionar sobre cada historia del llibre, lo millor és el final de aquestes, et quedes amb cara de babau i a contuniaciò treus un somriure, o almenys en el meu cas.
una salutació.
Cristina.
La xarrada de l'altre dia va estar interesant ya que sempre esta bé fer activitats extraescolars encara que siga de una asignatura determinada,com en aquest cas de vslencia.Va estar interesant la teua explicació dels distints llibres que habies escrit.El llibre de Fronteres de vidre ha estat bastant bé.
Soc una alumna de dominiques de paterna el meu nom es África,si vols posarte en contacte amb mi el meu correu es africa_dimelokekieras@hotmail.com
Un salut.
Hola! Soc una alumna de dominiques, paterna.
Aquest llibre m'agradat molt! El que més m'agradat es la comparació del títol amb cadascun dels capítols.
Hi ha un capítol que m'ha paregut molt curiós: "Un amor de lluny".
En veritat m'agradat perque moltes vegades que vas pel carrer i et troves amb algú que t'observa, t'entren uns eriçons, i només es un maniquí d'una escaparata!
Hola, soc una alumna de dominiques (on vas fer la xarrada fa unes setmanes), només dir-te, que seguim llegint el llibre i ens agrada cada vegada més, i la veritat, des de que vas vindre estic més animada a escriure, de fet, tenia un blog en l que solia escriure i des de feia temps ho tenia estancat, però des de la teua visita he tornat a escriure-hi i estic llegint un montó, com tu vas diure.
Saps? La veritat es que m'agradaria llegir aquell projecte que segun vosté havies deixat estancat sobre la primavera valenciana, hi es un tema e el que estic molt interesada i hi sería genial.
Bò, si vols hi entres e la meua conta pots veure el meu blog.
Saluts,
Alba.
Publicar un comentario